Una pregunta clàssica amb una resposta matisada
En els darrers anys, la paraula autoestima s’ha convertit en un concepte central tant en la divulgació psicològica com en la vida quotidiana. Es parla d’ella com si fos la clau del benestar emocional, de les relacions sanes i fins i tot de l’èxit personal. Tot i això, continua generant dubtes profunds, especialment quan ens preguntem si és una qualitat amb la qual naixem o una capacitat que podem desenvolupar. La resposta, lluny de ser binària, ens obliga a entendre la complexitat de l’ésser humà: no naixem amb una autoestima definida, però sí amb una base temperamental que pot influir en com interpretem el món. Tanmateix, aquesta base no determina el nostre valor personal ni fixa el nostre futur emocional.
L’autoestima es construeix al llarg del temps a través de les experiències, dels vincles i, sobretot, del significat que donem a tot allò que vivim. No és tant el que ens passa, sinó com ho interpretem i com actuem a partir d’això. Aquesta idea és clau perquè desplaça el focus d’una visió determinista a una perspectiva dinàmica i transformadora. Des d’aquí, es fa evident que l’autoestima no és un punt de partida, sinó un procés en constant evolució. En aquest sentit, enfocaments com la Teràpia Breu Estratègica aporten una mirada especialment útil, ja que posen l’accent no en l’origen del problema, sinó en el seu funcionament actual i en les estratègies que permeten modificar-lo de manera efectiva.
Mites i malentesos que distorsionen l’autoestima
Malgrat la seva popularitat, l’autoestima està envoltada de mites que en dificulten la comprensió i, sovint, el seu desenvolupament. Un dels més estesos és la idea que tenir una bona autoestima implica pensar sempre en positiu i evitar qualsevol emoció negativa. Aquesta creença genera una pressió innecessària, ja que invalida experiències humanes inevitables com el dubte, la tristesa o la inseguretat. En realitat, una autoestima sana no consisteix a eliminar el malestar, sinó a poder conviure-hi sense que aquest defineixi el nostre valor personal.
Un altre mite habitual és considerar l’autoestima com una qualitat fixa: o la tens o no la tens. Aquesta visió simplista ignora que la percepció d’un mateix pot variar segons els contextos i les etapes vitals. També és freqüent creure que depèn principalment de l’opinió dels altres, quan en realitat el factor determinant és la interpretació que fem d’aquestes opinions. Fins i tot hi ha qui associa directament autoestima amb èxit, pensant que assolir objectius garantirà una bona imatge personal. No obstant això, moltes persones amb èxits externs continuen sentint-se insuficients, la qual cosa demostra que l’autoestima no es construeix només a partir de resultats.
Des de la perspectiva de la Teràpia Breu Estratègica, aquests mites no són inofensius: formen part del problema perquè orienten les persones cap a “solucions intentades” que no funcionen. Per exemple, intentar forçar el pensament positiu pot acabar generant frustració i augmentar la sensació d’incapacitat. Entendre i desmuntar aquests malentesos és un pas essencial per començar a construir una autoestima més realista i funcional.
Com es construeix (i es debilita) l’autoestima en el dia a dia
L’autoestima no es forma en un moment concret ni depèn d’un únic factor, sinó que es construeix a través de patrons que es repeteixen en el temps. Moltes vegades, aquests patrons són intents de protegir-nos que acaben tenint l’efecte contrari. Un exemple clar és l’autocrítica constant: pensar que ser exigent amb un mateix ajudarà a millorar pot semblar lògic, però sovint genera bloqueig, inseguretat i una percepció distorsionada de les pròpies capacitats. De manera similar, la comparació contínua amb els altres alimenta la sensació de no estar mai a l’altura, ja que sempre hi haurà algú que destaqui en algun aspecte.
Un altre mecanisme habitual és l’evitació de situacions que generen por o inseguretat. Tot i que evitar pot proporcionar alleujament a curt termini, a llarg termini reforça la idea que no som capaços d’afrontar determinades situacions. Això crea un cercle viciós difícil de trencar. A més, la necessitat constant de validació externa pot convertir-se en una dependència que debilita la confiança interna, ja que el valor personal queda condicionat a l’aprovació dels altres.
La Teràpia Breu Estratègica posa el focus precisament en aquests patrons, entenent que el problema no és tant la situació inicial com la manera en què intentem gestionar-la. Quan una solució no funciona i la repetim, el problema es manté o fins i tot s’intensifica. Per això, el canvi passa per identificar aquests mecanismes i introduir noves formes d’actuar que generin experiències diferents. És a través d’aquestes noves experiències que la percepció d’un mateix pot començar a transformar-se de manera real.
Entrenar l’autoestima: una habilitat que es pot aprendre
Si acceptem que l’autoestima és una construcció, també hem d’acceptar que es pot entrenar. Això implica passar d’una actitud passiva, basada en esperar sentir-se millor, a una actitud activa orientada a generar canvis concrets. Des de la lògica de la Teràpia Breu Estratègica, no cal tenir confiança abans d’actuar; és l’acció la que construeix la confiança. Aquesta idea pot resultar contraintuïtiva, però és profundament alliberadora, ja que trenca amb la necessitat d’estar “preparat” per començar.
En la pràctica, això es tradueix en accions petites però significatives. Per exemple, limitar l’autocrítica en lloc d’intentar eliminar-la completament pot reduir-ne l’impacte i fer-la més manejable. Afrontar micro-reptes diaris, encara que siguin senzills, permet acumular experiències de competència que reforcen la percepció d’eficàcia personal. També és útil canviar el tipus de preguntes que ens fem: passar de “seré capaç?” a “què puc fer per avançar?” orienta l’atenció cap a l’acció en lloc del judici.
Un altre element clau és aprendre a tolerar la incomoditat. Millorar l’autoestima no significa sentir-se segur en tot moment, sinó poder avançar malgrat el dubte. Aquest procés requereix pràctica, constància i una certa flexibilitat per acceptar errors com a part del camí. Amb el temps, aquestes noves formes d’actuar generen canvis en la percepció d’un mateix, consolidant una autoestima més sòlida i realista.
L’autoestima no és un privilegi ni una característica fixa, sinó una habilitat que es pot desenvolupar. Des d’una perspectiva estratègica, el canvi no depèn tant del temps com de les accions que posem en marxa. I això obre una possibilitat clara: qualsevol persona, en qualsevol moment, pot començar a construir una relació més sana amb si mateixa.
