S’entén per obsessió quan un pensament, idea, o imatge apareixen de manera espontània, repetitiva i incontrolada en la nostra ment. Pot ser que aquesta generi gran incertesa, o es percebi amb una càrrega emocional desagradable, dolorosa o pertorbadora. En aquest moment la resposta de l’individu és la d’intentar controlar aquest pensament, generant així una “psicotrampa” que el porta a aconseguir el contrari del que pretenia.
Justament la societat occidental es caracteritza per ser molt obsessiva. Les persones hem
caigut en el parany de pensar que, si ens esforcem en controlar absolutament tot, inclosos els nostres pensaments i reaccions fisiològiques, fugirem de l´ incertesa que ens provoca una inseguretat que ens resulta tan molesta. Així, hem desenvolupem sistemes de coneixement i de control tecnològic per a pretendre tenir sota control una realitat que no poques vegades s’escapa d’aquest.
Quines són les causes principals de L’obsessivitat en la societat actual i com afecta això a la qualitat de vida de les persones?
El problema de l’obsessió es desenvolupa quan la persona percep que el que experimenta a nivell físic i/o mental escapa del que creu que “hauria de” sentir, pensar o experimentar.
Llavors s’esforça a aplicar determinades formes de pensament o acció per a recuperar el
control que, paradoxalment, el porta a la seva pèrdua. Per exemple, una persona que
experimenta una imatge intrusiva desagradable i pertorbadora intenta batallar-la amb totes les seves forces per a no pensar en ella. Justament aquesta acció és la que fa que aquesta es fixi més en el pensament.
A tots ens pot succeir alguna vegada tenir aquest tipus de resposta, només si el patró
d’actuació es torna rígid i redundant serà quan ens provoqui caure en el parany de l’obsessió.
A la meva manera d’entendre el context social reforça aquests tipus de patrons obsessius ja que vivim en una societat on el progrés ens ha portat a desenvolupar sistemes de control i coneixement que busquen donar respostes perquè tot encaix, tot tingui una resposta, que ens de l’anhelada sensació de control de la nostra realitat i ens allunyi de la insuportable incertesa.
Quins són els senyals i símptomes més comuns de l’obsessió en el context social, i com es diferencien de comportaments saludables?
Tenir una certa previsió és una cosa bona, pot evitar que ens trobem en situacions adverses o poc convenients. Per exemple, anticipar que en un transport potser no podem pagar amb targeta no fa prendre la precaució de portar efectiu i que si no funcionés la primera opció usem la segona. El problema ve quan la persona intenta tenir sota control absolutament tot el que li envolta, generant un patró rígid d’actuació que aplica a tots els àmbits de la seva vida.
Així l’individu passa a controlar tot; les relacions, el treball, la família, el medi físic…fins i tot allò que és incontrolable com les pròpies reaccions fisiològiques o els pensaments.
La persona obsessiva sempre es troba i se sent tensa com a resultat d’estar en una situació d’alerta constant, pendent que tot “quadri” i funcioni segons les seves creences, provocant-li estats d’ansietat.
Les persones que mantenen comportaments saludables enfront de l’obsessió són aquelles que té una flexibilitat de pensament que les porta a poder veure les situacions des de més d’un punt de vista. Així, si alguna cosa falla, tenen en el seu repertori altres formes de comportament que no les porten a col·lapsar. D’altra banda, són persones que se saben manejar en la incertesa, entenen que no tot pot tenir una resposta en el present. Accepten que no sempre surten les coses com pretendrien. Deixen espai perquè la seva fisiologia funcioni de manera autònoma sense intentar controlar-la. Entenen que els pensaments i la imaginació no té perquè correspondre amb la seva voluntat d’acció. En resum, són persones que sense controlar conscientment als altres, al món i a si mateixos, paradoxalment tenen major control sobre la seva experiència.
Quin és l’impacte de l´obsessivitat en les relacions interpersonals i com pot afectar la connexió social i emocional en la societat actual?
Com ja he comentat la característica de l’obsessió és el control, que portat a l’extrem produeix un efecte contrari al que la persona pretén. La persona busca obtenir la coherència absoluta entre el que pensa i el que succeeix, així combat absolutament sempre per a això. A nivell de relacions interpersonals això es tradueix en una insistència sobre els altres perquè sentin pensin i es comportin conforme pensa l’obsessiu. Això condueix, no en estranyes ocasions, a situacions que els altres poden percebre com a asfixiants. Posem per exemple a una personaque satisfà fins a nivells extrems a la seva parella d’atencions, al progenitor que decidint absolutament tot no deixa marge al fill per a expressar la seva pròpia personalitat, o al cap que supervisa absolutament tot el que fa el seu empleat. Les persones no se senten respectades ni considerades en els seus sentiments i necessitats. Aquí es produeix la contradicció de l’obsessiu; intentant per tots els mitjans ser estimat i respectat aconsegueix just el contrari.
Com influeixen els estàndards de bellesa, èxit i perfecció en l’obsessivitat de les persones en la societat moderna?
Aquests estàndards influeixen negativament ja que generalment no es corresponen amb el realment natural o assolible. Llavors és fàcil que la persona amb un perfil obsessiu comenci a dirigir tots els seus esforços per aconseguir-los caient en el parany que com més s’esforci més atrapada es quedarà en la idea d’aconseguir-lo, ja que pensa que aconseguir l’objectiu és qüestió de continuar insistint una mica més. Com quan una persona comença a alçar-se de puntetes per a arribar fins alguna cosa que està fora del seu abast. Primer comença a allargar el braç, després a alçar les puntetes dels peus per a guanyar major altura i , si tot i així no arriba, pren una banqueta i enfilant-se al damunt continua estirant el braç i les puntes dels peus fins a perdre l’equilibri i caure. Per tant, depenent de l’objectiu irreal que es pretengui obtenir podem acabar desenvolupant una dismorfofòbia, un trastorn de la conducta alimentària, trastorns del comportament sexual, crear una addicció a l’estudi o treball, etc. que es traduiran en ansietat, alteracions psicosomàtiques, malestar subjectiu, sofriment emocional, i problemes de relació amb les persones de l’entorn.
Quin paper exerceixen les xarxes socials i els mitjans de comunicació en la creació i perpetuació d’obsessions en les persones?
Vivim en una societat hiperconnectada a través de les xarxes i mitjans de comunicació. Aquests no són imparcials si no que són utilitzats per usuaris, empreses, professionals i organismes per a generar unes expectatives concretes que generin en els seguidors i consumidors unes necessitats que tendeixin a cobrir. Van carregades d’informació -sovint inadequada, descontextualitzada, insuficient o equivocada- que les persones assumeixen sense filtres interpretant-les com “una realitat veritable”, evitant fer judicis crítics i ajustant-les a les seves reals necessitats, situació o característiques. El bombardeig constant i sense treva d’aquests mitjans funciona com la gota calcària que a poc a poc acaba foradant la roca, és a dir, generant en les persones la tendència a aconseguir l’ofert. En el metavers tot és susceptible d’estar distorsionat, la persona amb un perfil obsessiu lluita i combat constantment per tenir el control. Sempre més s’esforça a arribar a la consecució més veurà com el seu objectiu s’allunya i més condemnat es veurà a continuar barallant per aconseguir-ho. La persona cau en un cercle viciós o un parany mental en tota regla.
Per fortuna, des de la Teràpia Breu Estratègica, model des del qual oriento les meves teràpies, coneixem molt bé el funcionament d’aquesta mena de pensament, podent oferir a les persones una teràpia basada en la lògica del problema, aplicant les estratègies
desenvolupades al llarg d’anys de recerca en el Centre di Teràpia Strategica que dirigeix el Professor Giorgio Nardone en Arezzo (Itàlia). Alliberant-les en poques sessions de l’esclavitud i tirania de la “psicotrampa” en la qual es van ficar.
