Actualitat & Psicologia

Acostumes a desistir en els teus objectius? Proposa-te’ls estratègicament!

+ 174
reviews

Quan comença un nou any molts de nosaltres l’imaginem com un període de temps que se’ns concedeix per a viure aquelles experiències que ens il·lusionen perquè mitjançant elles podríem millorar en diferents aspectes de la nostra vida.

Potser és un bon moment per a pensar a regenerar la nostra salut, adquirir algun coneixement, millorar la nostra forma física, fer-nos amb rutines d’autocura, conrear un nou hobby, aprendre un nou idioma, etc. Fins aquí crec que és una situació bastant coneguda per a tothom. Però quants de nosaltres realment acabem aconseguint l’objectiu que ens vam proposar en els inicis del mes de gener?

Sembla que tenim clar el que volguéssim aconseguir, encara que poc temps després comencem a notar pals a les rodes, dificultats tant d’organització com emotives que ens porten a abandonar el que preteníem. El pitjor és que pel camí, mentre ens esforçàvem, probablement haurem experimentat estrès i ansietat, i en abandonar malestar amb nosaltres mateixos o amb el nostre entorn, sentiment d’incapacitat, frustració, tristesa, etc. 

La qual cosa repercuteix en el nostre benestar i autoestima.
Per a evitar l’anteriorment esmentat t’aconsello, abans de passar a l’acció i anar ajustant-te sobre la marxa de manera intuïtiva, que et paris un moment a plantejar-te els teus objectius i a definir-los en els següents termes “Smart”(acrònim en llengua anglesa).


1. Específics (Specific) : Definir bé el que volem aconseguir allunyant-nos de termes massa genèrics. Per exemple, allunyar-nos d’un “voldria estar en forma “per a plantejar-nos “vull anar al gimnàs 3 cops per setmana”.

2. Mesurables (measurable) : A més d’específic el nostre objectiu ha de ser mesurable en quantitat ja que això et permet saber si et vas acostant, allunyant o ja l’estàs aconseguint. Això també et permet saber si és realitzable en la quantitat pensada o bé si hem d’ajustar les pretensions (Potser per la meva organització anar 3 vegades per setmana al gimnàs no serà factible, encara que 2 sigui possible)

3. Assolible ( Achievable): objectius dràstics i inassolibles és la millor manera de fracassar. Valora els teus recursos, les teves capacitats i el context. Seguint amb l’exemple anterior podem valorar que 2 vegades per setmana puc més fàcilment consensuar amb la meva parella l’organització familiar que si haig de fer-ho tota una setmana.

4. Rellevant i/o realista (Realistic) : alguna cosa que depengui de tu i no d’uns altres. Que et motivi i que t’il·lusioni o et captivi. Cap canvi s’aconsegueix si no ha de portar-te un benefici o millora a la teva vida.

5. Temporal (Time-bound) : decidir el termini de temps en el qual volguessis veure aconseguit el teu objectiu com desenvolupar-ho. Per exemple, tenint en compte que no estic acostumat/a l’activitat física durant el primer mes aniré els dimarts al gimnàs i el segon acudiré també els dijous.


Espero que seguint aquests passos aconsegueixis el que et vas proposar. No obstant això, els psicòlegs detectem que no sempre la definició d’un objectiu garanteix la seva consecució.

Sovint ens trobem amb bloquejos de diversa naturalesa que impedeixen a les persones aconseguir arribar a les metes que es fixen. Te’ls enumero a continuació :


1 Bloquejos emocionals : L’emoció dominant ens bloqueja. La ràbia, el dolor, el plaer o la por obstaculitzen l’emprenedoria o manteniment de l’acció.

2 Bloquejos relacionals : la persona està immersa en un sistema que obstaculitza la realització del proposat.

3 Bloquejos comunicatius : La comunicació interna o externa que utilitza la persona l’impedeix activar-se.

4 Bloquejos organitzatius : Incapacitat de gestionar i organitzar la vida i les accions connectades a aconseguir l’objectiu.


En aquests casos una bona opció és la de consultar amb un psicòleg que ens ajudi a desbloquejar-nos, mitjançant l’adquisició d’estratègies que ens portin a tenir una diferent experiència i amb això nous aprenentatges, amb la finalitat d’aconseguir materialitzar l’esperat. Guanyant així en satisfacció personal, benestar i autoestima ja que quan mesurem la nostra capacitat de superar obstacles i dificultats som conscients dels nostres recursos. Com bé diu el professor Giorgio Nardone, referent mundial de la Teràpia Breu Estratègica “L’autoestima es construeix, no s’hereta”.

Cristina Gómez Lozano. Psicòloga especialista en Teràpia Breu Estratègica.

Ves al contingut