Quan descansar es converteix en una altra obligació
Durant tot l’any imaginem les vacances d’estiu com aquell moment tan esperat en què, finalment, podrem descansar. Ens repetim que quan arribin tindrem temps per a nosaltres, dormirem més, desconnectarem de la feina i recuperarem energies. No obstant això, quan aquest període arriba, moltes persones descobreixen que la realitat és ben diferent.
Vivim en una societat que ens ha acostumat a valorar la productivitat i l’aprofitament constant del temps. Aquesta manera de funcionar no desapareix quan comencen les vacances; simplement canvia d’escenari. Sense adonar-nos-en, substituïm les obligacions laborals per una nova llista d’activitats que «hem de fer»: visitar tots els indrets possibles, practicar esports, assistir a esdeveniments, quedar amb amics, descobrir restaurants, organitzar excursions, fer fotografies, publicar-les a les xarxes socials i aprofitar cada minut del dia.
La frase «he d’aprofitar les vacances al màxim» acaba convertint-se en una exigència més. I és precisament aquí on apareix la paradoxa: volem descansar tant que deixem de descansar.
Des de la Teràpia Breu Estratègica sabem que moltes dificultats psicològiques no provenen tant del problema inicial com dels intents que fem per solucionar-lo. Quan intentem descansar obligant-nos a omplir cada instant d’activitats agradables, acabem obtenint l’efecte contrari. Allò que havia de ser un espai per recuperar-nos es transforma en una nova font d’estrès.
Potser la pregunta no és com aprofitar millor les vacances, sinó què necessitem deixar de fer perquè realment siguin reparadores.
El descans no consisteix a fer moltes coses diferents
Existeix una idea molt estesa segons la qual descansar significa canviar d’activitat. Si durant l’any treballem asseguts davant d’un ordinador, pensem que a l’estiu hem d’estar en moviment constant. Si la nostra rutina és monòtona, creiem que les vacances han d’estar plenes d’estímuls i experiències noves.
Tot i això, el nostre cervell també necessita moments de baixa activitat: espais sense presses, sense objectius i sense una agenda completament planificada.
Quan convertim cada dia de vacances en una cursa per aprofitar-lo al màxim, mantenim activat el mateix sistema de funcionament que ens acompanya durant la resta de l’any. Continuem pendents del rellotge, organitzant, decidint, planificant i anticipant què vindrà després. Canvia el paisatge, però no canvia la manera com funcionem.
La Teràpia Breu Estratègica parla sovint de les trampes del «més és millor». Pensem que com més activitats fem, més descansarem; com més experiències visquem, més satisfets ens sentirem. Però moltes vegades passa exactament el contrari.
Les vacances reparadores acostumen a compartir algunes característiques:
- Respecten el ritme natural de cada persona.
- Combinen moments d’activitat amb espais de calma.
- Permeten avorrir-se sense sentir culpa.
- No estan completament planificades.
- Deixen marge per a la improvisació.
- Inclouen temps sense pantalles ni notificacions constants.
- No converteixen cada dia en una competició contra el temps.
L’avorriment, tan mal vist avui dia, també compleix una funció important. Quan deixem de buscar estímuls constantment, la ment té oportunitat d’ordenar pensaments, integrar experiències i recuperar-se de la sobrecàrrega acumulada durant mesos.
Descansar no és omplir el temps lliure amb activitats diferents. Descansar és permetre que el nostre sistema nerviós deixi d’estar permanentment activat.
Escollir bé la companyia també és cuidar la salut mental
Hi ha un altre aspecte que sovint passem per alt: amb qui compartim les vacances.
Durant l’any convivim amb moltes persones en períodes limitats. Compartim unes hores de feina, un dinar familiar o una trobada puntual amb amics. Les vacances, en canvi, impliquen conviure intensament durant dies o setmanes.
Aquesta convivència continuada fa que petites diferències que habitualment passen desapercebudes es facin molt més evidents: en els horaris, en la necessitat d’ordre, en la manera d’organitzar el temps, en les preferències sobre què fer o simplement en la forma de comunicar-se.
Quan viatgem amb persones amb qui no acabem de congeniar, les vacances poden convertir-se en una successió de petites tensions. Ningú discuteix necessàriament per grans motius. Sovint el desgast apareix per l’acumulació de desacords aparentment insignificants: on anar, què menjar, a quina hora llevar-se, quant caminar o si aquell dia toca descansar o visitar un altre lloc.
No és casualitat que després de l’estiu moltes parelles decideixin iniciar un procés terapèutic. Les vacances actuen com una mena de lupa que amplia dinàmiques relacionals que durant la resta de l’any quedaven amagades sota les rutines i les obligacions.
Des de la Teràpia Breu Estratègica sabem que no podem controlar el comportament dels altres, però sí la manera com ens hi relacionem. De vegades, l’intent constant d’aconseguir que tothom estigui content és precisament el que genera més conflictes.
Les vacances saludables no exigeixen que tots vulguin fer el mateix en tot moment. És perfectament legítim que una persona vulgui llegir mentre l’altra prefereix passejar, o que cadascú necessiti espais individuals durant el dia.
Compartir no significa estar junts les vint-i-quatre hores. Respectar els espais individuals acostuma a millorar molt més la convivència que intentar fer-ho absolutament tot en grup.
Les vacances també necessiten espais de silenci
Una altra característica de les vacances reparadores és que ofereixen oportunitats per reconnectar amb un mateix.
Durant la resta de l’any vivim envoltats d’estímuls continus: missatges, correus electrònics, notificacions, reunions, converses, trànsit, soroll… El nostre cervell pràcticament no té ocasions de quedar-se en silenci.
Paradoxalment, moltes persones mantenen aquesta mateixa hiperestimulació durant les vacances. Continuen consultant el mòbil de manera compulsiva, publiquen cada experiència a les xarxes socials i senten la necessitat de demostrar que s’ho estan passant bé.
Quan les vacances es converteixen en un aparador, deixen de ser un espai íntim de recuperació.
La Teràpia Breu Estratègica ens recorda que moltes de les nostres conductes estan guiades per percepcions més que per la realitat mateixa. Si necessitem demostrar constantment que estem gaudint, és possible que acabem dedicant més energia a construir aquesta imatge que no pas a viure l’experiència.
Per això resulta especialment beneficiós reservar moments sense objectius: passejar sense destí, llegir sense mirar el rellotge, contemplar el mar, escoltar els sons de la natura o simplement no fer res.
Encara que inicialment pugui generar una certa incomoditat, aquesta disminució dels estímuls permet que el nostre organisme abandoni progressivament l’estat d’alerta permanent en què acostuma a viure.
El descans no sempre és emocionant. Moltes vegades és, precisament, tranquil.
Les millors vacances no són les més plenes, sinó les que ens permeten tornar diferents
Hi ha una expressió molt gràfica que resumeix tot això: «necessito vacances per descansar de les vacances.»
Quan arribem al final de l’estiu amb la sensació d’haver de recuperar-nos del nostre propi temps de descans, probablement alguna cosa no ha funcionat.
Les vacances no haurien de convertir-se en un projecte de rendiment personal ni en una carrera per acumular experiències. La seva funció és molt més senzilla i, alhora, molt més important: oferir-nos un espai perquè el cos, la ment i les emocions recuperin l’equilibri.
Des de la Teràpia Breu Estratègica, sovint observem que moltes persones mantenen durant les vacances les mateixes solucions intentades que utilitzen la resta de l’any: controlar-ho tot, planificar cada detall, voler arribar a tot, evitar qualsevol moment de buit o intentar satisfer les expectatives de tothom.
Potser aquest estiu el canvi més útil no consisteix a trobar una destinació diferent, sinó una manera diferent de viure el temps.
Permetre’ns dies sense plans, renunciar a l’exigència d’aprofitar cada instant, escollir companyies amb les quals ens sentim realment còmodes i acceptar que no cal fer-ho tot són petites decisions que poden transformar completament l’experiència de les vacances.
Al cap i a la fi, les millors vacances no són aquelles de les quals tornem amb més fotografies, sinó aquelles de les quals tornem amb més energia, més serenitat i amb la sensació d’haver recuperat una part de nosaltres mateixos que durant la resta de l’any havia quedat amagada sota les presses.
Perquè descansar no és un luxe. És una necessitat psicològica. I, de vegades, la millor manera d’aconseguir-ho és deixar d’intentar descansar amb tanta intensitat.
